Cal que la ciutadania, les empreses, les administracions i el conjunt de les entitats actives de la societat treballin, de forma individual i col·lectiva, per canviar un estil de vida i de consum que està posant en risc la vida en el planeta i la salut i el futur de les persones. I, entre els reptes de canvi, la conscienciació sobre la pèrdua i el malbaratament d’aliments és clau, per la seva gravetat i perquè tots i totes estem implicats amb la nostra activitat diària. La transició cap a un model econòmic que es situï sobre els principis de l’economia circular ha de servir per aconseguir actuar diferent.

La conscienciació sobre la pèrdua i el malbaratament alimentari requereix posar en valor els aliments i conèixer el cost econòmic i l’impacte que té per al planeta la seva producció i posterior desaprofitament. Segons dades de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO, 2011), un terç dels aliments produïts anualment per a consum humà al món no són aprofitats per ningú. A la Unió Europea, es malbaraten 88 milions de tones d’aliments a l’any, amb un cost associat de 143 bilions d’euros. I, segons un estudi de l’Agència de Residus de Catalunya, el malbaratament alimentari a les llars, comerços al detall i la restauració era de 262.471 tones anuals, el que suposa que cada català malbarata 35 quilos l’any, equivalent a un 7% dels aliments adquirits.
L’aplicació d’una visió de circularitat comporta la generació de propostes perquè siguin consumits aliments que, sent segurs, nutritius i aptes per al consum humà, han estat descartats al llarg de la cadena de producció o en espais de consum com llars, càterings o restaurants. En aquesta línia, es situa el projecte Recooperem d’aprofitament alimentari a les escoles, que porta a terme el Consell Comarcal i el Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental, en 11 municipis de la comarca . Una iniciativa que permet lluitar contra la pobresa i afavorir l’equitat d’accés a recursos alhora que aconsegueix reduir el nombre d’aliments que, en bon estat i aptes pel consum, poden acabar a les escombraries. I, el que és molt important, en el marc d’una acció que té un efecte educatiu i de conscienciació per a les comunitats educatives de les escoles que participen, treballant valors com l’aprofitament i la reutilització, conceptes claus en un pensament amb visió circular com també s’aplica en l’app “Too Good To Go” que s’està estenent mica en mica. I, a banda d’aquest tipus d’iniciatives l’economia circular també convida a tenir en compte que les restes d’aliments no són un residu sinó un recurs amb utilitats diverses que pot beneficiar la nostra societat si es fa una correcta separació.

A Catalunya, l’acció es podrà impulsar properament a partir de la Llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris aprovada pel Parlament de Catalunya el 4 de març d’enguany. Una normativa pionera a Europa, que proposa reduir en un 50% el malbaratament alimentari l’any 2030 i que prioritza la prevenció en origen davant la redistribució dels excedents, i ho fa al llarg de tota la cadena alimentària. L’aplicació de la llei obligarà, entre altres, a que les empreses de la cadena alimentària, les entitats d’iniciativa social i altres organitzacions sense ànim de lucre que es dediquen a la distribució d’aliments disposin d’un Pla de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari.

La celebració del primer dia Internacional de Conscienciació sobre la Pèrdua i Malbaratament d’Aliments arriba en plena pandèmia de la Covid-19, que ha provocat en molts sectors de la societat el despertar de consciències sobre el que fem, les conseqüències i la necessitat de canvis. L’alimentació ha estat un dels elements que ha estat tocat pels efectes de la pandèmia: des de la preocupació per poder trobar aliments fins a la utilització de l’activitat culinària com una activitat d’oci a la llar i un espai d’experimentació i valor per la vida familiar en el període de confinament, passant també per la descoberta del comerç de proximitat i el valor dels productes locals.
Si bé s’ha tornat a una certa “normalitat” encara ens trobem davant de situacions excepcionals que convidem a la reflexió i al canvi d’hàbits. Un bon moment per plantejar-nos la millora de la qualitat de la nostra alimentació, revisar els hàbits de compra i emmagatzematge per evitar que els aliments es facin malbé, aprendre estratègies de cuina d’aprofitament o descobrir trucs per gaudir de la preparació. Per posar fill a l’agulla, el més recomanable és fer una primera reflexió sobre on estem i proposar-se uns primers passos, que siguin assolibles per assegurar que els podem aconseguir. I seguir avançant mica en mica. La solució és complexa i tots els esforços seran útils. Per on penses començar tu avui?